Tot dau long dau segle XIX, daus pitits paisans paubres quiteren la Montanha per ‘nar bastir daus barris entiers de París o de Lion. Los ‘peleren los maçons de la Cruesa. A la mesma epòca, d’autres partigueren coma boschairons o sejaires dins los bòscs de las Lanas o de Charanta.

Torneren dins lo país de lors reires emb los quauques sòus que s’avian ganhat e subretot de las eidéias novelas, ‘trapadas sus los chantiers coma los autres obriers : solidaritat, ajuda, lucha de las classas, egalitat, partatge. Fagueren eissir çò qu’un ‘pela aüei lo « comunisme rurau » e que demòra ‘na valor fòrta dins ‘quela partida dau Lemosin.

Mercés a mai d’un tesmonhatges diferents, en occitan e en francés, sus ‘quela tradicion que viu, n’um veu que los eveniments istorics que son ‘ribats apres : prumiera guerra mondiala, movements de resisténcia pendent la segonda, exòde rurau, guerra d’Argeria, etc… an pres sus ‘queu territòri un torn particulier.

Aüei una jòuna generacion a pres la releva dau movement. Autorn dau borg de Tarnac e de son espiçariá, quauqua ren de noveu es ‘trapat d’espelir per far viure d’un autre biais ‘quela Utopia generosa.

Tà'n saber mei